Sonograma (Spain)

Few recordings succeed in creating such a compelling dialogue between two creative personalities separated by different historical contexts and seemingly distant aesthetic languages.
Questions of Eternity brings together two very different visions of twentieth- and twenty-first-century music, united by a shared concern with the great existential questions. The pairing of music by Sergei Prokofiev and Valentyn Silvestrov is far more than a simple stylistic contrast; it seeks to reveal two complementary approaches to memory, the passage of time, and transcendence.

Under the direction of Belarusian conductor Dmitry Matvienko, the Aarhus Symphony Orchestra presents a coherent musical narrative that allows the two works to be understood as parts of a single expressive journey.

At the heart of the programme is Prokofiev's Symphony No. 6 in E-flat minor, Op. 111, one of the composer's deepest and most complex creations. This score inhabits a world shaped by unease, tension, and a dark view of reality, far removed from the brilliant energy so often associated with the Russian master. The performance is distinguished by its finely judged balance between the orchestral sections and its sensitive handling of dynamic contrasts.

The Aarhus Symphony Orchestra impresses with its precision and richly textured sound, capable of conveying both the overwhelming power of the great climaxes and the vulnerability of the work's most introspective moments.

The second work on the album, Silent Music, represents an almost opposite aesthetic. Silvestrov abandons the traditional notion of dramatic development to create a sound world dominated by contemplation and suggestion. His melodies emerge like distant memories before gently fading away with haunting fragility. Music of such apparent simplicity demands exceptional interpretative sensitivity, and Matvienko succeeds throughout in sustaining the work's inner tension. The orchestra responds with remarkable subtlety of nuance and an exceptional ability to shape its atmospheric landscapes.

This recording illuminates the dialogue between these two contrasting approaches to musical creation. While Prokofiev offers a meditation shaped by conflict and emotional intensity, Silvestrov appears to seek transcendence through the renunciation of overt dramatic gesture. Thanks to an interpretation that emphasises their shared qualities rather than their differences, the affinity between the two works gradually reveals itself.

Dmitry Matvienko's inspired conducting, the outstanding playing of the Aarhus Symphony Orchestra, and the programme's thoughtful conception make this recording a release of considerable artistic significance.
The album also provides an excellent introduction to the record label OUR Recordings, which in recent years has built a catalogue of remarkable artistic distinction. Its editorial vision combines the rediscovery of rarely performed repertoire with a commitment to artists and projects of strong individual character. Added to this is an exceptionally high technical standard, allowing listeners to appreciate both the finest interpretative details and the rich tonal colours of the recorded ensembles. Carme Miró

https://sonograma.org/suplement-de-discos/questions-of-eternity/

Original Spanish text:

Poques vegades un programa discogràfic aconsegueix establir un diàleg tan suggeridor entre dues personalitats creatives separades per contextos històrics i llenguatges estètics aparentment allunyats.

Questions of Eternity («Qüestions d’eternitat») reuneix dues visions molt diferents de la música dels segles vint i vint-i-un, però que comparteixen una mateixa preocupació per les grans qüestions existencials. La combinació de la música de Serguei Prokófiev i Valentín Silvestrov no es limita a un simple contrast estilístic, sinó a la voluntat de mostrar dues maneres complementàries d’afrontar la memòria, el pas del temps i la transcendència.

Amb la direcció del bielorús Dmitry Matvienko, l’Orquestra Simfònica d’Aarhus estableix un discurs unitari que permet entendre les dues obres com a parts d’un mateix itinerari expressiu.
La peça central del programa és la Simfonia núm. 6 en mi bemoll menor, op. 111, una de les creacions més profundes i complexes de Prokófiev. Aquesta partitura presenta un univers marcat per la inquietud, la tensió i una mirada ombrívola sobre la realitat, ben diferent de l’energia brillant que sovint s’associa al compositor rus. La interpretació destaca per l’equilibri entre les diferents seccions orquestrals i per una gestió molt acurada dels contrastos dinàmics.

L’Orquestra Simfònica d’Aarhus es distingeix per la precisió i per una sonoritat plena, capaç de transmetre tant la força dels grans clímax com la fragilitat dels passatges més introspectius.
La segona obra del disc, Silent Music («Música silenciosa»), representa una estètica gairebé oposada. Silvestrov abandona qualsevol idea de desenvolupament dramàtic tradicional per crear un espai sonor dominat per la contemplació i el suggeriment. Les melodies apareixen com records llunyans que emergeixen i s’esvaeixen amb una fragilitat evocadora. Aquesta escriptura d’una aparent senzillesa exigeix una gran sensibilitat interpretativa, i Matvienko aconsegueix mantenir en tot moment la tensió interna del discurs. L’orquestra fa gala d’una notable subtilesa en els matisos i d’una gran sensibilitat en la configuració de les atmosferes.

Aquest enregistrament posa en relleu el diàleg entre aquestes dues maneres d’entendre la creació musical. Si Prokófiev planteja una reflexió marcada pel conflicte i per la intensitat emocional, Silvestrov sembla buscar la transcendència a través de la renúncia al gest dramàtic.
La proximitat entre ambdues obres es revela progressivament gràcies a una interpretació que posa l’accent en els elements comuns més que no pas en les diferències.
La direcció de Dmitry Matvienko, excellent treball de l’Orquestra Simfònica d’Aarhus i el tractament intel·ligent del programa converteixen aquest enregistrament en una proposta de gran interès.
Aquest enregistrament és també una bona oportunitat per començar a familiaritzar-nos amb el segell discogràfic OUR Recordings, una firma que durant els darrers anys ha anat construint un catàleg d’un notable interès artístic. La seva línia editorial combina la recuperació de repertoris poc freqüentats amb l’aposta per intèrprets i projectes d’una marcada personalitat. A això cal afegir una qualitat tècnica molt cuidada, que permet apreciar amb claredat els detalls de la interpretació i la riquesa tímbrica de les formacions enregistrades. Carme Miró